Bodega Sepúlveda

BODEGA SEPÚLVEDA (C/ Sepúlveda, 173 (Eixample Esquerre) Barcelona)

 

La segona trobada del Comando Romesco ens porta a un dels locals amb més “solera” de Barcelona: la Bodega Sepúlveda. Aquest local és una antiga taberna de la ciutat reconvertida en restaurant on ofereixen “tapes amb estovalles”, l’adaptació moderna a taula del que han ofert sempre.

Tal i com diuen ells mateixos a la seva web “la Bodega Sepúlveda és un establiment centenari on es mantenen les tradicions culinàries barcelonines posades al dia”.

Aquella taverna on es venien vins a granel va passar a mans de Llorens Solà l’any 1952. Des de llavors ha esdevingut un negoci familiar.

La Bodega, a més, s’ha anat fent famosa perquè conserva la barra de fusta original i les botes de vi a l’entrada (on encara hi pots comprar els embotits o els formatges que tenen a la carta). També tenen al seu favor el fet que la frequentin personatges ben coneguts de diferents àmbits, com del món de la televisió i l’esport. Pep Guardiola n’és un habitual.

Aprofitem la visita d’una bona amiga del Comando per triar un lloc ben català. La Carme, la noia que ens visita, viu a l’estranger i ens demana plats “de casa”, dels que no troba    ara mateix allà on viu.

Som cinc i no tenim problemes per reservar taula. El sopar és un dimecres i el local, tot i tenir força gent, no està ple del tot.

Com sempre, i per obrir foc, demanem unes canyes mentre fullegem la carta. A la Bodega Sepúlveda hi trobareu tapes i plats molt nostrats i perfectament elaborats. La materia prima és excel·lent, segurament el millor del restaurant. El cap i pota és famós, a l’igual que les anxoves i els boquerons. També hi trobareu morcilla de Burgos, xoriços del Bierzo o cabdells de Tudela, per posar uns exemples, especialitats d’altres llocs de l’estat d’una qualitat notable.

Si aneu a la Bodega Sepúlveda heu d’estar molt atents als plats del dia, és a dir, a les suggerències fora de la carta. És menjar “fresc” que els ha arribat puntualment i que val la pena tastar.

Optem per l’opció tapes variades: anirem triant i tots menjarem de tot. En una primera remesa cauen unes carxofes “exquisites” (recomanació del dia), unes croquetes de Cabrales (1 euro la unitat), uns ous ferrats amb encenalls del pernil (7 euros), un assortiment de delícies ibèriques (14 euros), uns xipirons amb mongetes de Santa Pau (fora de carta) i dues racions de pa amb tomàquet.

Per cert, ho acompanyem amb dues ampolles d’Enate. Cal dit que la carta de vins és força extensa, amb diverses referències de cada una de les DO, tan catalanes com de fora.

El menjar és molt bo però una mica escàs. Les tapes són mitjanes i en el cas dels xipirons, escassos. A més, com som cinc persones, toquem a poc. Tot i així es confirma que el menjar és de qualitat.

Com ens quedem amb gana, més tard hi afegirem les croquetes de ceps (delicioses) i el carpaccio de vedella al parmesà (10,50 euros).

No ens podem estar de tastar els postres. Apareixen un flam de mató (3,50 euros), un gelat de formatge Idiazàbal (5,80 euros), un coulant de xocolata (4,70) i unes trufes variades (4,50).

Quan ens porten el compte i calculem, ens surt per 35 per cap. No em mirat el preu, hem tirat llarg demanant el que ens venia de gust i hem quedat bé, però tampoc mata. Pel que hi menges, el resultat és una mica car. La relació qualitat-preu (si tenim en compte la quantitat de menjar de les racions) és alta. Ens dóna la impressió que els plats, amb el pas del temps, s’ha anat reduïnt: menys menjar, mateix preu. Una llàstima.

 

A favor: la materia prima és excel·lent, el peix és fresc i la qualitat del menjar alta. Mantenen la manera tradicional d’elaborar els plats.

En contra: el dia que hi vam anar es jugava un partit de futbol important. Els cambrers, molt del Barça, estaven més pendents de la televisió que de les taules. Una llàstima i un error.

 

La Bodega Sepúlveda guarda l’encant de les tavernes antigues que s’han sabut adaptar al pas del temps. El rètol segueix sent el mateix (punt a favor), tot i que les racions s’hagin vist reduïdes o encarides, no ho sabem. Hi menjareu bé però no el busqueu com a lloc econòmic. A tenir en compte si hi voleu fer una bona celebració.

 

Restaurant Romesco

RESTAURANT ROMESCO (C/ Sant Pau, 28 (Raval) Barcelona)

 

Sabíeu que es pot trobar a Barcelona un lloc on demanar un bon plat de macarrons per 3,10 euros o triar a la carta uns “mítics” llibrets de llom? Aquest és el restaurant Romesco.

És un local que porta obert tota la vida, des de quan el Raval es coneixia com el “Chino”. Manté els aires de la seva època, inclòs el rètol de la façana on s’anuncien els plats de la casa.

Demanem taula per quatre un dijous al vespre, sense reserva. Podem seure al moment. El local està ple, tot i que tampoc costa massa, hi caben unes trenta persones. Decoració escassa, parets blanques, taules funcionals i cadires de “batalla”. Es nota que l’amo no té ganes d’enganyar amb l’aspecte del seu restaurant, prefereix centrar-se en el menjar i els plats. I s’agraeix, un punt a favor. El Romesco no és el típic bar “modern” del centre de Barcelona que intenta enlluernar amb la decoració, la vestimenta del personal o la presentació dels plats.

Obrim la nit amb unes cerveses tot fullejant la carta. Hi trobem tots els plats que a casa ens han fet les nostres mares: amanides, macarrons, canelons, escalopa… També hi ha un bon assortiment de tapes a uns preus que semblen de broma: la ració de gambes surt per 7 euros. Comencem a riure perquè el que semblava una broma s’està convertint en una sorpresa força agradable. Des de fora, abans d’entrar, cap dels quatre donava un duro per aquest local. Però no podíem començar la nostra ruta gastronòmica a cap altre lloc, és diu Romesco, com el nostre Comando.

Demanem dos plats per cap, una tapa i un segon, i ens reservem pels postres. Els cambrers, que són dos i amb bigoti, no acabaven de començar. En una crítica per internet he llegit que “semblen trets d’una peli d’Almodóvar”. Sense somriures falsos, sense mil i una postures, són ràpids i eficients, igual que a la cuina, perquè tres minuts després de demanar ja tenim el menjar a taula.

Obrim foc amb unes albergínies arrebossades (3,10 euros), unes croquetes de pernil (2,40 euros les 4 unitats), uns calamars a la romana (5,70 euros)… perquè us feu una idea. Són tapes grans, no molt generoses, però força correctes. La materia prima és bona. Primer encert.

Els segons són dues vedelles, un rodaballo i pollastre al forn. Aquí els preus oscil·len entre els 4 i els 6 euros per plat. Si, si… ho heu llegit bé, no és cap error. Els acompanyaments dels plats són estàndars, patates fregides i amanida. El peix està bo, sense passar-se, i la carn també és correcta.

Quedem plens, però volem fer postres. A la carta del Romesco no us espereu trobar-hi coulants de xocolata o panacottas de disseny. Predominen la tarta de Santiago, el mel i mató, les llimones gelades i els postres de músic. Els de sempre. Hi vaig trobar a faltar el mític “pijama”, tot i que potser si el demanes, te’l fan.

Després dels postres, cafès i el compte: 63,30 euros. No arriba a 16 euros per cap contant que vam repetir amb les begudes.

Quedem més que contents. No és el local per portar-hi la teva parella a una celebració especial ni un lloc on busquis alguna cosa més, però la relació qualitat-preu és bona, dels que aguanten el tipus sense vendre’s al turisme de postal.

Només hem comès un error: no demanar el vi de la casa per comprovar-ne la qualitat.

A favor: el servei, el tracte directe i gens empalagós i la sorpresa de trobar un local autèntic en ple centre de Barcelona.

En contra: la majoria dels altres comensals són “guiris”, segurament en moltes guies citen el Restaurant Romesco com el típic local on menjar de manera abundant per pocs diners, allò que tots busquem quan anem de viatge… i més ara, amb els temps que corren.

 

Aneu al Romesco: menjareu bé, viureu una experiència divertida i tirareu 20 anys enrera. Molts recomanable.

Estrena blog

Estrenem el blog! comandoromesco.wordpress.com.

També pots contactar amb nosaltres a través del correu electrònic, comandoromesco@gmail.com o per Twitter, http://www.twitter.com/comandoromesco.

Salut!